Conferència de la mestra Berta Meneses a El Salvador

 

La conferència que oferirà la mestra Berta Meneses a El Salvador té el títol:  

'La meditació, el seu impacte a la salut física i espiritual'

Si la vols seguir, serà dimecres, 11 de setembre, de 18.30h a 20.00pm. Zona horària: America/El Salvador

Informació per seguir la conferència des de Google Meet.

Enllaç de la videotrucada: https://meet.google.com/ddi-haej-bww

Hora a Espanya: inici de la conferència 02.30h de la matinada https://24timezones.com/es/difference/san_salvador/madrid

🙏

Carina Mora nomenada Mestra Zen assistent

   

Carina Mora amb el Masamichi 
Yamada Ryoun Roshi

'Els éssers són innumerables, 

és el meu anhel salvar-los a tots...'

Enhorabona Carina!

Carina Mora Griso (Barcelona, 1954) ha estat nomenada Mestra Zen assistent aquest proppassat 13 d'agost, al Centre Domizilium a Weyarn (Alemanya). 

Carina en el Sesshin de mestres 'Kenshukai' 

de la Sanbô Zen a Weyarn on fou 
nomenada mestra assistent

Va iniciar la pràctica del Zazen ara fa 28 anys dins la Sangha de Mallorca on era resident. 

Actualment viu a Barcelona on és coordinadora de la Casa d'Espiritualitat de Sant Felip Neri i membre fundadora de l'Associació Dana Paramita i de la Fundació Valors Humans. 

Amb ella hem parlat sobre el significat d'aquest moment i de la transcendència que pot implicar a la seva vida.

Enhorabona Carina, sempre t'hem sentit a dir que el quart vot del Bodhisatwa és especialment inspirador, què significa per tu? 

Sí... Quan recitem una i una altra vegada els Quatre vots del Bodhisatwa, haig de reconèixer que el quart m'agrada especialment, sobretot posant l'èmfasi a la primera part: el camí del despertar no té igual, (i és el meu anhel assolir-lo)... m'encanta, és com una gran finestra oberta d'esperança que pot donar i, de fet, dóna, sentit al dia a dia de tota la biografia personal i única.

L'art i la música, foren l'origen d'aquest camí?

La veritat és que no sabria dir quan vaig començar el camí del zen, de molt petita potser. La fascinació per escoltar i veure l'invisible darrera del visible, escoltar i veure el silenci darrera la música, la certesa que hi ha quelcom que ens uneix a tots em ve de molt lluny. Potser ve d'un recorregut de l'ànima, dins el gran Esperit? Dins el camí tot és Misteri...

És com si seguissis el fil d'Ariadna?  

Carina Mora i Berta Meneses

Hi ha un fil conductor, un fil d'or, que sempre ha estat present en l'esdevenir de la meva història, en petites i grans decisions, una d'elles justament reconèixer el camí del zen com el Camí, el meu camí.

Què ens pots dir de la pràctica de la meditació?

El Zazen, amb una forma força estricta se'm desplega en totes les direccions, sobri, elegant, d'una bellesa i tendresa interiors exquisides... i apuntant directament a l'essència. Em va captivar des de l'instant 0. 

És el millor 'vestit' per avançar en el meu anhel d'assolir aquest Camí. No li falta res, ni tan sols el somriure li falta!

Es diu que les coses tenen sentit quan son nomenades? Què sents ara?

Aquest nomenament d'ara ha estat també com si miràs al passat. Un dir SÍ a tota una vida d'intuïcions, vivències, de cercar, de deixar de cercar, un saber-me a casa, no lliure de confusió, de patiment, de caigudes reincidents, però també d'alegries... Ja ho sabem, la vida es manifesta amb tots els seus colors. 

La intenció és de portar-ho tot a la pràctica, tal i com ens conviden a fer els 4 vots del Bodhisatwa.

I d'aquí en endavant? 

Jardins del Zendo Domizilium a Weyarn

A partir d'ara tot segueix tranquil·lament, o no tan tranquil·lament; això sí, des d'un profund agraïment, al pare i la mare, a tota la família, als amics, a la música, a la terra, a l'aigua, als mestres de vida. 

Un agraïment ben especial a la confiança que m'ha ofert la Berta, i a tots vosaltres, companyes i companys de les Sanghes...

I un últim prec?

És un agraïment com a motor de compromís amb la nostra Escola Sanbô Zen, amb la Casa d'Espiritualitat de Sant Felip Neri, amb la Fundació Valors Humans i amb l'Associació Dana Paramita. Un compromís a participar en un projecte de vida que reconec em fa més humana i més germana. 

Celebració del nomenament de Carina a Barcelona (+)

'Aquest nomenament d'ara ha estat  també com si miràs al passat. Un dir SÍ a tota una vida d'intuïcions, vivències, de cercar, de deixar de cercar, un saber-me a casa, no lliure de confusió, de patiment, de caigudes reincidents, però també d'alegries...'

Carina Mora

Enhorabona Carina. Gassho profund

🙏

El Zen és

EL ZEN ÉS

una transmissió especial

no es basa en paraules ni lletres;

apunta directament al cor humà;

i condueix l’ésser humà a veure la realitat i a aconseguir l’estat de despert.

 

Qui som

   

Sanbô Zen Manresa

‘Amor per a tota la creació'

Joan Mascaró i Fornés

(Santa Margalida 1897 – Cambridge, 1987)

La Sangha de la Sanbô Zen Manresa estrenem aquest nou bloc, mitjançant el qual volem fer arribar a les persones interessades totes aquelles informacions relacionades amb la pràctica del Zen a la nostra comarca. 

Tenim una estreta relació amb les Sanghes de Catalunya, les Illes Balears, València i el Centre i Sud Amèrica. Ens agermana tenir la mateixa mestra zen, Berta Meneses.

Ella també és religiosa filipense i mestra zen en la línia de transmissió de Harada, Yasutani i Yamada. Escola Sanbô-Zen (Els tres tresors: Budha Dharma i Sangha).

Des de finals dels anys 70 ha dut a terme un treball de recerca i aprofundiment de la cultura oriental, sobretot del Budisme zen, assistint periòdicament a cursos intensius de meditació zen a Espanya, Alemanya i el Japó. 

Berta Meneses i Yamada Ryoun Roshi

Ha estat deixebla de Willigis Jäger Ko'un-Ken, i d'Ana M. Schlüter Kiun-An, mestres de l'Escola zen Sanbô-Zen.

Va ser reconeguda Mestra Zen Assistent a Kamakura (Japó), l'any 1993, per Kubota Ji´un Roshi, i el 1998 per Ana M. Schlüter Kiun-An.

En el 2016 va ser anomenada mestra zen de la Sanbô-Zen per YAMADA Ryoun Roshi amb el nom Jiku'an (Ermita del Buit i de la Compassió). 

Sanbô-Zen, els tres tresors

Sanbô-Zen és una fundació Zen-Budista (shûkyô-HoJin) iniciada per Yasutani Roshi Haku'un el 8 de gener 1954, amb el nom de Sanbô Kyodan.

'Sanbô' significa literalment 'els tres tresors': Buda, Dharma i Sangha.

El caràcter bàsic de l'organització és de la línia Soto Zen. Però, seguint la tradició derivada de HARADA Sogaku Roshi, la Sanbô-Zen integra el mètode d'estudi del koan, per tal de portar als seus practicants, de manera efectiva, a la realització del seu veritable ésser. 

Fa anys, també des de Manresa, que podem escoltar quan la mestra diu que el Zen és educació silenciosa...

Així com el torrent de primavera desperta el prat, el Zen provoca una autèntica revolució interior, una mutació de l’ésser. 

Quan no evolucionam, involucionam. 

Si no cream, morim. 

Despertar-se és crear, intuïtivament. 

La civilització la feim cada un de nosaltres. 

Comenta el mestre Zen, Taisen Deshimaru:

‘En el silenci 

s’alça l’esperit immortal

i sense parlar 

arriba la joia’

L’ensenyament modern dóna prioritat al discurs, però sovint les paraules no expressen el veritable pensament o l’actitud profunda. 

La paraula és gairebé sempre incompleta. 

Quan és exacta és quan transmetem la nostra experiència del meu cor al teu cor. 

‘I shin den shin’: del meu esperit al teu esperit.

Per tot i amb tot: Gràcies Manresa i gràcies a totes i a tots els que heu fet possible aquest bloc i que el Zen arribi tan nítidament a la nostra comarca i a la seva gent... 

🙏

El nostre logo

Verdor de tija

a la fulla encomana.

En flor pruïja. 

La proposta de logotip dissenyat per Mònica Gonzàlez ha estat escollit per representar el nostre Grup i la nostra pràctica a la nostra ciutat i territori.

Un enso sempre està buit

Aquí, un enso ha acollit la idea artística que ens pot identificar. Aleshores, aquest enso s’ha transformat i ha deixat de ser un enso.

S’ha incorporat a la Natura amb l’skyline de les muntanyes de Montserrat, vist des de Manresa i el Pla de Bages. 

A l’igual que el Mont Fuji és un referent de relats zen i evoca l’ESTAR i el ROMANDRE, es pretèn que el logo així ho inspiri.

Si rodem el logo ¼ de volta, la forma i contingut ens suggereix el Yin-Yang. Si donem ¼ de volta més, és a dir, ½ volta de l’original ens apareix el número 7, que correspon a la divisió territorial de Catalunya per vegueries que va fer la Generalitat de Catalunya.

Si mirem el logo tal qual és, veiem a sobre les muntanyes una caligrafia xinesa (kanji). Aquest ideograma significa “7” en xinès. És curiós com la seva rotació ens mostra el número.

Som de l’Escola Sanbô Zen del Japó a la setena regió de Catalunya. Hi ha més sanghes de l’escola al territori amb les que interaccionem, l'obertura que ens ha deixat l’enso així ho expressa. Aquesta obertura no s’ha transformat.

La seva senzillesa i austeritat vol despertar la simpatia i l’anhel per seguir el camí espiritual del zen i assolir l’experiència de buda.

Sempre agraïts,

amb el cor a la mà.

La ment en silenci.

D'on venim

Murs de la plaça,

molsa i fang recoberta.

Compartir tassa.

A Manresa va néixer a l'any 1996 un Grup de Diàleg Interreligiós, fruit de la necessitat de crear ponts i proximitat entre les diferents religions i tradicions espirituals davant el seu increment en nombre i diversificació. 

Així la nostra societat s’ha interrelacionat, ha adquirit enriquiment, ha reforçat l’amistat i el reconeixement de l’altre.

En el 2005 i arran de la preparació del II Parlament Català de les Religions  el grup de Diàleg Interreligiós de Manresa va engegar un programa amb el cicle “Camí vers el parlament” de jornades dedicades  a diferents temes  amb el lema del Parlament “Religió i humanització”. 

En una de les activitats va venir a Manresa la Mestra Zen Berta Meneses, en representació de la tradició espiritual Zen.

El curs d’iniciació a la meditació i pràctica zen va tenir lloc el dia 12 de novembre del 2005 a l’Edifici Mosaic. La jornada va durar tot el dia i van participar-hi una trentena de persones. 

L’activitat va constar de diferents apartats: primer, es va donar a conèixer la filosofia zen, i també una introducció teòrica i una pràctica meditativa (zazen). La pràctica zen segons l’Escola Sanbô Zen és una mescla de les Escoles Japoneses Zen: Soto i Rinzai.

Sesshin de mestres de la
Sanbô Zen Internacional

Despres, un grup de persones que van assistir al curs van voler seguir aquesta pràctica i a partir del dia 12 de gener de 2006 es van trobar tots els dijous a l’Edifici Mosaic del Convent de Santa Clara de Manresa. Van tenir el suport de l’Associació Sociocultural Xarxa Manresa i el Diàleg Interreligiós. 

Amb la constant dedicació de Francesca Garcia, deixeble de Berta i coneixedora de la pràctica zen. D’aquesta manera es va iniciar el que ara és el Grup Zen Manresa.

El Zen que s’ofereix és una de les accions que desenvolupa l’Associació Danaparamita (+).

De llavors ençà, la nostra pràctica ha estat guiada per la saviesa i la compassió de la mestra Berta Meneses. I que sigui per molts anys.

Als quarts de lluna,

oportunitat raja.

Present radia.

Sutres

‘Reposa en l’etern i en tot’

Els quatre vots del Bodhisattva

'Els éssers són innumerables, és el meu anhel salvar-los a tots...

Els pensaments i els sentiments il·lusoris són il·limitats, és el meu anhel alliberar-me de tots...

Les portes del Dharma són incomptables, és  el meu anhel aprehendre-les totes...

El camí del despertat no té igual, és el meu anhel assolir-lo...'

-o-

Sutra del cor

MAHA HAN NYA HARA MITA SHIN GYO

KAN JI ZAI BO SATSU

Bodhisattva Avalokiteshvara,
GYO JIN HAN NYA HA RA MI TA JI
abismat en la profunda saviesa perfecta,
SHO KEN GO ON KAI KU DO IS SAI KU YAKU
va reconèixer que les cinc skandes
són buit i així va transcendir tot dolor.
SHA RI SHI SHIKI FU I KU KU FU I SHIKI
Sariputra, forma no és sinó buit,
buit no és sinó forma.
SHIKI SOKU ZE KU KU SOKU ZE SHIKI
Forma veritablement és buit,
buit és veritablement forma.
JU SO GYO SHIKI YAKU BU NYO ZE
El mateix val per a les sensacions i enteniment,
la voluntat i la consciència.
SHA RI SHI ZE SHO HO KU SO
Sariputra, les formes de totes les coses són buit.
FU SHO FU METSU
No neixen, no moren.
FU KU FU JO FU ZO FU GEN
No són pures ni impures, no disminueixen ni augmenten.
ZE KO KU CHU
D’aquí que en el buit
MU SHIKI MU JU SO GYO SHIKI
no hi ha forma, ni sensacions,
ni enteniment, ni voluntat, ni consciència;
MU GEN NI BI ZES SHIN NI
ni ull, ni oïda, ni nas, ni llengua, ni cos, ni ment,
MU SHIKI SHO KO MI SOKU HO
ni color, ni to, ni olor, ni gust,
ni res que es pugui tocar ni imaginar,
MU GEN KAI NAI SHI MU I SHIKI KAI
ni un àmbit dels sentits, ni un del pensament,
MU MU MYO YAKU MU MU MYO JINNAI SHI
ni ignorància, ni acabament de la ignorància.
MU RO SHI YAKU MU RO SHI JIN
I així mateix, no hi ha vellesa ni mort,
ni un final de la vellesa i de la mort;
MU KU SHU METSU DO
ni dolor, ni origen del dolor, ni destrucció, ni camí,
MU CHI YAKU MU TOKU I MU SHO TOK KO
ni saviesa, ni abastir. Doncs no hi ha res que aconseguir.
BO DAI SAT TA E HAN NYA HA RA MI TA KO
Un bodhisattva viu d’aquesta saviesa perfecta,
SHIN MU KEI GE MU KEI GE KO MU U KU FU
sense pertorbacions de la ment,
sense impediments i, per tant, sense por.
ON RI IS SAI TEN DO MU SO
Més enllà de les il·lusions
KU GYO NE HAN
és el nirvana.
SAN ZE SHO BUTSU E HAN NYA HA RA MI TA KO
Els budes del passat, present i futur viuen
d’aquesta saviesa perfecta,
TOKU A NOKU TA RA SAN MYAKU SAN BO DAI
aconsegueixen la il·luminació suprema, perfecta i insuperable.
KO CHI HAN-NYA HA RA MI TA
Has de saber, doncs, que la saviesa perfecta
ZE DAI JIN SHU ZE DAI MYO SHU
és el gran mantra sagrat, el gran mantra radiant,
ZE MU JO SHU ZE MU TO TO SHU
el mantra insuperable, el mantra únic,
NO JO IS SAI KU SHIN JITSU FU KO
que elimina tot dolor. És veritat, no il·lusori.
KO SETSU HAN NYA HA RA MI TA SHU
Per això anuncia el mantra de la saviesa perfecta,
SOKU SETSU SHU WATSU
anuncia aquest mantra sagrat i proclama:
GYA TEI GYA TEI HA RA GYA TEI HARA SO GYA TEI
Gate, Gate, Paragate, Parasamgate3
BO JI SOWA KA
Bodhi Swaba!
HAN NYA SHIN GYO 

-o-

Inici del Teisho

KAI KYO GE

MUJO JIN SHI MIYO NO HO WA
El Dharma, que és incomparablement profund i delicadament subtil,
HYAKU SEN MAN GO NIMO AI OU KOTO KATASHI
és difícil de trobar-se amb ell ni en centenars ni milers de milions de kalpes.
WARE IMA KEN MON SHI JUJI SURU KOTO O ETARI
Ara el podem veure, escoltar, acceptar i servar,
NEGAWAKU WA NYORAI SHINJITSU NO GI O GESEN
per així adonar-nos del veritable sentit del món essencial. 

-o-

Sutra de la compassió

KANNON SUTRA (Sutra al Bodhisattva de la compassió)

EN-MEI JIK-KU KAN-NON GYO

KAN ZE ON
Kanzeon:
NA MU BUTSU
Veneració al Buda.
YO BUTSU U IN
En el Buda tinc l’origen.
YO BUTSU U EN
Amb el Buda tinc afinitat.
BUP-PO SO EN
Afinitat amb el Buda, Dharma, Shanga.
JO RAKU GA JO
Eternitat, alegria, vacuïtat, puresa.
CHO NEN KAN ZE ON
Pel matí els meus pensaments són Kanzeon.
BO NEN KAN ZE ON
A la nit els meus pensament són Kanzeon.
NEN NEN JU SHIN KI
Pensament rere pensament sorgeixen de la ment.
NEN NEN FU RI SHIN
Pensament rere pensament no estan separats de la ment.

-o-

Sutra de la purificació

SAN GE MON

GA SHA KU SHO ZO SHO AKU GO

Tot el mal que ha sortit de mi amb el pas del temps,

KAI YU MU SHI TON JIN CHI

a causa del meu odi, cobdícia i niciesa,

JU SHIN JU I SHI SHO SHO

a través del meu cos, la meva boca i els meus pensaments,

ISSAI GA KON KAI SAN GE

el confesso ara i el sotmeto a purificació. 

-o-

El triple refugi

TISARANA

BUDDHAM SARANAM GACCHAMI

en el Buda prenc Refugi

DHAMMAM SARANAM GACCHAMI

en el Dharma prenc Refugi

SANGHAM SARANAM GACCHAMI

en la Shanga prenc Refugi.

-o-

Sutra del final del dia

Des del més profund del cor

us dic a tots:

vida i mort són un assumpte seriós.

Tot passa depressa,

estigueu tots molt vigilants

ningú no estigui descuidat,

ningú, oblidadís!

-o-

Shinjinmei

Poema de l’esperit de la fe. Seng-ts’an (Mestre Sosan, Xina), any 606 d.C.

La Via suprema no és difícil,
n’hi ha prou amb no escollir, ni rebutjar.
Quan deixem de cercar o d’escapar,
s’il·lumina a si mateixa.
Si ens apartam el gruix d’un fil de seda,
el cel i la terra se separen.
Si volem que es manifesti,
no estiguem ni a favor, ni en contra.
La lluita entre m’agrada i no m’agrada,
emmalalteix la ment.
Sense comprendre profundament,
és impossible calmar el pensament.
La Via és completa com un buit immens,
res li manca, res li sobra.
Si agafam o rebutjam,
no veim les coses tal com són.
No seguim els fenòmens,
no ens estanquem en la vacuïtat.
Sentim la unitat amb el cor,
i la dualitat desapareixerà per si mateixa.
Si aturam el moviment, arriba la calma,
i d’aquesta calma torna a sorgir el moviment.
Si ens quedem en un dels dos extrems,
com podrem conèixer la unitat?
Si no comprenem la unitat,
ens perdem en els extrems.
Si rebutgem l’existència, negam la realitat;
si cercam la vacuïtat, aquesta es nega a si mateixa.
Com més parlam, com més pensam,
més ens allunyam de la Via.
Deixem de parlar, deixem de pensar,
i no hi haurà res que no puguem entendre.
Si tornam a l’arrel, trobam l’essència.
Si seguim les aparences, ens allunyem de la font.
Dirigim la llum cap a l’interior,
i transcendirem la vacuïtat de les coses.
Els canvis que veim en la vacuïtat,
són il·lusions creades per la ignorància.
No cerquem la veritat,
deixem només de tenir opinions.
No mantenguem opinions dualistes,
tenguem cura de no seguir-les.
La més mínima distinció entre correcte o erroni,
i la ment es perd en la confusió.
La unitat és l’origen de la dualitat,
però no ens aferrem tampoc a la unitat.
En la ment unificada no es produeix res,
i els milers de fenòmens no la pertorben.
Si no hi ha pertorbació, no hi ha fenòmens,
si no hi ha activitat mental, no hi ha ment.
Quan l’objecte desapareix, el subjecte s’esvaeix,
quan el subjecte s’esvaeix, l’objecte desapareix.
L’objecte existeix en relació al subjecte,
el subjecte existeix en relació a l’objecte.
Hem d’entendre que la dualitat objecte – subjecte,
té el seu origen en la unitat de la vacuïtat.
En la unitat del buit els dos són un,
ambdós contenen la infinitud de fenòmens.
Si no discriminam entre subtil i groller,
no ens posarem ni a favor, ni en contra.
La Via suprema ho abraça tot,
res no és fàcil, res no és difícil.
Les idees mesquines són confuses i plenes de dubtes,
com més ens afanyam, més tard arribam.
Si ens hi aferram sense mesura,
ens desviam cada cop més de la Via.
Deixar anar condueix a l’espontaneïtat,
l’essència ni se’n va, ni es queda.
Seguim la naturalesa de les coses,
i estarem en harmonia amb la Via.
L’excitació mental ens allunya de la realitat,
ens ofusca, ens enfonsa i ens fatiga.
Cansar la ment no és bo,
per què fugir d’això i buscar allò?
Si volem ser en el Gran Vehicle,
no refusem els objectes dels sis sentits.
Quan no rebutjam els sis tipus de sensacions,
assolim el despertar perfecte.
El savi comprèn des de la no-acció,
el neci s’encadena a les coses.
Les coses no són [en essència] diferents,
és la ignorància que ens empeny a la preferència.
Voler entendre la ment amb la ment,
no és un gran error?
L’excitació i el sopor sorgeixen de la ignorància,
el despertar està més enllà del m’agrada i no m’agrada.
Els aspectes oposats porten a consideracions absurdes.
Somnis, il·lusions, flors de vacuïtat,
per què esforçar-nos en atrapar-los?
Guany o pèrdua, correcte o erroni,
abandonem-ho d’una vegada per sempre.
Si mantenim els ulls oberts,
els somnis s’esvairan.
Quan la ment no discrimina,
veim les coses tal com són.
L’essència profunda de la talitat,
està més enllà de totes les condicions.
Quan veiem les coses amb equanimitat,
tornam a la nostra naturalesa original.
Si eliminem la causa,
res no es pot comparar.
Aturem el moviment, i apareix el no moviment.
Posem el repòs en moviment, i ja no hi ha repòs.
Si ambdós no formen un tot,
què significa un de sol?
Encara que ho investiguem fins al final,
no trobarem lleis ni regles.
Unificar la ment amb equanimitat,
atura tota activitat.
Tots els dubtes es dissipen,
i la fe veritable es reforça en harmonia.
Res a retenir, res a recordar,
la vacuïtat s’il·lumina a si mateixa,
sense que la ment s’esforci.
El pensament és inútil aquí,
ni sentits, ni sentiments ho poden concebre.
En veure les coses tal com són,
no hi ha jo, ni els altres.
Viure això, ara mateix,
és l’expressió de la no dualitat.
En la no dualitat tot és el mateix,
no hi ha res que no hi estigui inclòs.
Els savis de les deu direccions,
comparteixen aquesta fe.
Aquesta fe absoluta està més enllà del temps i de l’espai,
més enllà de l’instant, i de l’eternitat.
Ni aquí, ni allà, per tot arreu davant dels ulls.
L’infinitament petit és gran quan oblidem els límits.
L’infinitament gran és petit quan no veiem els límits.
Ser és no ser. No ser és ser.
Sentint això així,
no hi ha on aferrar-se.
Un és tot, tot és un.
Simplement aquesta veritat,
sense preguntar-nos per què.
L’esperit de la fe és la no dualitat,
la no dualitat és l’esperit de la fe.
El discurs s’acaba aquí,

sense passat, sense present, sense futur. 

Vida i mort 

són un assumpte seriós...